País

Imatges del Río San Juan




San Miguelito




El raudal del diablo ( los rápidos dit pels nicas) a el Castillo.




Casa típica del río San Juan. Està feta de pals, es cobreix amb fulla de palma trenada i les parets són de canya.





Les cases es fixen en pilares o tambos que alcen la vivenda per salvar-les de "las crecidas o las llenas"


Rancho, és la vivenda traicional del "campesino".També n'hi ha de descoberts on es reuneix la gent per celebrar festes, ballar o parlar.



Cayuco, canoa feta de fusta de cedro o guayabo utilitzada com a transport per navegar pel riu.





Safareig col.lectiu dins del lago Nicaragua ( San Miguelito )


Imatges del Pacífic



Platja de Corinto

Platja de San Juan del Sur

Volcans



Nicaragua és un país de volcans........... Volcà Masaya.

Volcà San Cristóbal


Volcà Momotombo i Momotombito en el llac de Managua i Concepción ( Ometepe)













els mercats 


panadería












                             L'ambient de les ciutats .





i el bus dels que circulen pel país




Pulpería ( colmado )


pinol


marimba l'instrument musical de l'esquerre


                     comidería (lloc per menjar)




   
 Carro ( cotxe )  


         buseta ( microbús )

Orientacions i itineraris per visitar el país


1.- Zona nord. La Selva Negra, una finca que hi està a tocar. Cafetals, bosc humit (selva en alçada) i uns itineraris a peu de poca dificultat que et facilitaran entrar en contacte amb la fauna (monos de diferents tipus) i flora.



2.- Ruta del pacífic: Passant des de Chinandega fins a León veuràs la cadena volcànica dels Maribios: San Cristobal (que pujarem aquest any, 1750 m), Telica, etc. Val la pena veure León i l'església de Subtiava. Pujar el volcà Cerro Negro o visitar León Viejo, son dues alternatives boniques a la zona.






3.- Granada, per ella mateixa val la pena el viatge. Ciutat colonial. Té molts edificis macos: La catedral, La Casa de Los Mundos, la iglesia de La Merced, el convent de San Francisco, la calle de la Calzada, etc... Des de Granada, pots fer un passeig en barca per Las Isletas: 350 illetes a la dreta de la platja de Granada, ocasionades per l'explosió del volcà Moombacho. El Mombacho també és una excursió interessant. Et pugen en camió fins a dalt, Hi ha itineraris per veure els cràters, plens de vegetació. Podria fer pensar en La Selva Negra però més primari; menys humanitzat. Si encertes el dia, vistes expectaculars sobre Granada i la zona. El Sendero del Puma, és llarg i exigent però val la pena. Amb guia, que trobaràs allà mateix.




4.- Masaya, volcà Masaya, Caterina, Laguna de Apoyo. Zona més turística però molt bonica. Val la pena visitar-ho.




5.- Anem a la selva: Punt de connexió San Carlos. El poble no val res. Per arribar-hi, dues opcions: 1.- Bus des de Managua ( o similar), fins a Jinotega, asfaltat. A Jinotega agafem la trocha (pista brutal, llarguíssima, accidentada, enfangada...) que et transporta a un altre món.140 Km que es fan en 9 hores!!. Per mi, el paisatge, la gent, l'atmósfera, s'ho val...És dur però s'ha de fer una vegada a la vida per entendre com és la vida dels nicas. Opció 2: Barco que surt de Granada pel llac Cocibolca fins a Sant Carlos. Si el barco funciona, són 4 hores. Des de San Carlos, tens opcions que et comento per ordre del seu interès, segons la nostra opinió: A partir d'aquí només ens mourem en barca.




a- San Carlos, pel río San Juan fins a El Castillo, on hi ha un alberg que està millor que els hotels del poble. Del Castillo en una barca més petita perquè has de salvar els ràpids del riu fins a La Bartola, refugi en la confluència dels ruis San Juan, Bartola, i just al davant de l'entrada de la reserva Indio Maíz. Selva pura.


Al refugi de la Bartola es fa realitat allò de tumbarse a la bartola. Hi ha un ranxo amb hamaques a peu de riu des d'on veus passar lentament l'aigua densa i carregada de vegetació. Una passada. Evidentment es fan la llum, no hi ha tele, ni aigua calenta ni cap comoditat eccidental. Però les habitacions amb llits amplis, amb roba blanca, neta, amb mosquitera, i de fusta massissa, son un encant. Això sí; porta recanvis de mitjons i pantalons; el que es mulla no s'asseca. El refugi el porta la Sandra, persona reservada i encantadora. Per moure't per la selva només valen les botes d'aigua fins al genoll que t'ofereixen allà mateix. Res de botes de treking. Pots triar entre varis ciscuits de selva: al mateix costat de la Bartola, o entrant a la reserva. Baixar pel riu San Juan és una experiència.




b.- San Carlos- Solentiname: arxipèlag al bell mig del llac de Nicaragua o Cocibolca. Molts maques. Allà Ernesto Cardenal hi va crear una comunitat indígena que subsistia fent artesania i pintant. Encara ara fan les dues coses. Allà pinten naïf o primitivista. En una illa hi ha els que treballen al fusta, en l'altra, la botiga de pintures, etc... un encant.



c.-.- San Carlos- Los Guatusos. Reserva natural en mig de la selva. Salvatge. Quan des del llac entres amb la barca al riu, els caimans van entrant a l'aigua amagant-se. Hi ha moltes aus, totes les classes de monos, un centre d'interpretació de fauna i flora. Els habitants d'allà fan de barquers, de guies, de vigilants, de cuiners...una experiència comunitària de desenvolupament a través del turisme sostenible. És dur però una experiència autèntica. Res a veure amb la passejada en camell pel desert que ofereixen per aquí.




d.-.- San Carlos-San Miguelito. Aquest poble encantador es troba al costat del llac abans de San Carlos si vens per la trocha. O a dues hores de barca si surts de San Carlos. Té un alberg, El Cocibolca, a peu de llac que és molt maco i les postes de sol són impressionant. El porta el Franklin Briceño. Hi ha un petit moll i cada dos dies hi arriba un barco que carrega i descarrega persones, gallines, porcs, famílies, etc..si has llegit 100 años de Soledad, hi veus el Macondo de l'obra. Seria un pecat estar a San Miguelito i no anar a menjar peix al restaurant de doña Lilian!!!



e.- Pacífic sud: La illa d'Ometepe. És molt interessant; té forma de vuit amb dos volcans, el Concepción i el Maderas. Hi trobaràs una mica de tot, llacunes, salts d'aigua, pedres prehistòriques. Potser res extraordinari, però val la pena.






San Juan del Sur. Poble de mar, amb una gran badia que s'està modernitzant a marxes forçades. Cada vegada qui hem tornat hi ha més edificis en línia de costa. Molt maco. Lllagosta i camarón a bon preu. Des de San Juan del Sur el porten a playa La Flor a veure, de nit, com desoven les tortugues. Si no ho has vist mai, és una experiència molt interessant.

Si tens peles i temps, agafa una avioneta a Managua i que et porti a Corn Island, uns cayos del carib nica que només tenen això: palmeres, sol, llagosta i aigües color turquesa.
Alguns d'aquests itineraris es poden fondre en un de sol...




6.- Platges:

Corinto i Poneloya