flora i fauna


FLORA




                                    cafetales


cacao








mata de banano con flor,les fulles es fan servir per embolicar aliments


aguacate


 malinche (árbol nacional)




el jícaro, el fan servir per fer utensilis: pinoleros, culleres................




 mango


  caña de azúcar


papaya    



Guanábana





palo de coco, és una palmera que és nativa de les illes del Pacífic.....................cocos

 

           sacuanjoche  




orquídeas

Més informació: orquídeas


FAUNA





mono araña


mono perezoso





garrobo



res 


gallo pinto


chancho


cormorán( negre) i garzón (blanc)






rana roja



rana verde


tortuga de mar










tucán
guis



cormorán o pato chancho
perico gorgirrojo


colibrí
jabirú




andarríos


jacana centroamericana


hurraca guapetona






cocodril





garzón



caballos



guis



andarríos


jacana centroamericana


colibrí




zancudo


jabirú








perro zompopo











reineta garrinegra












Ocells que vam veure per la ruta del río San Juan i el lago Nicaragua (els mateixos que les fotografies anteriors però en làmines)

                                     


TORTUGUES


Les tortugues ( tortuga paslama) desovant a la platja de la Flor.
Les tortugues marines són d'hàbits migratoris, recórren grans distàncies desde les seves zones d'alimentació fins les de reproducció.




La femella busca el lloc on farà el seu niu i comença a excavar amb les aletes del darrere.





Desova més d'un centenar d'ous.



Després els cobreix amb sorra i s'està una bona estona premsant-la per confondre als depravadors.

El procés de nidificació triga ben bé una hora i el de incubació entre 48 i 52 dies.





Després la tortuga torna a la mar. Tornarà una o dues vegades més a niar durant la temporada.




Les arribades de tortugues Paslama es presenten quan la lluna està en fase decreixent. En una temporada poden haver-hi al voltant de 8 arribades, cada una més o menys 3.000 femelles.
Quan ha passat el temps d'incubació, les tortuguetes surten del niu per anar cap al mar, havent d'esquivar els seus depravadors: crancs i aus marines, la seva closca és molt tova i molt poques logren arribar a l'aigua.









Si vols més informació clica aquí